Últim dia a Italia

Avui ens em aixecat més tard, a les deu. Amb una hora ens em dutxat, esmorzat i he fet la maleta. A les onze quan ja em acabat, em anat cap  Chieti on em cadat amb el amics.

Avui a Chieti hi havia una festa, en el terra hi havia catifes, també hi havia soldats amb cavalls, molt bonic tot. Tots junts em anat a una plaça a parlar. Després em anat a dinar ràpid perquè fèiem tard. Em anat amb cotxe cap a l’aeroport i allà ens em acomiadat amb els italians. L'avió ha anat força bé, però quan a començat a baixar per aterrar, les orelles casi m'exploten, em feien molt mal. Quan em baixat de la avió, quina calor. 

A sigut un viatge bonic, on han passat moltes coses. He tingut molta sort amb la família, ja que tots eren i són molt agradables i bones persones, els trobar-he a faltar.

Tercer dia a Italia

El dia a tornat a començar a les set del matí, casi no em puc aixecar. Tinc molta son ja que vam anar a dormir tard. Ens em aixecat, em esmorzat i ens em vestit. Em anat amb cotxe fins a la parada de l’autobús. De allà em anat amb bus cap a Ortona.

A Ortona ens han estat explicant coces sobre el comenium, súper avorrit. També ens han passat vídeos de Bescanó que han fet els nostres companys de cinema. Després quan sortíem s’ha posat a plourà i han agut de anul·lar tot lo que havien planejat per visitar. Em tornat agafar el autobús i em tornat cap a Chieti. Em dinat macarrons, molt bons i truita de patates. Després la Federica m’ha presentat els seus ties/us i tots junts em menjat un pastis de Nutella. Tot seguit em anat a un centre comercial amb els amics, ens u em passat molt bé, em fet una mica el boig... Més tard em anat a Pescara a sopar a casa la avia de la Federica, súper agradables. El menjar massa bo, perquè després menjo massa.  

Em tornat a casa seva a buscar una jaqueta. I em anat cap a Chieti a fer un vol amb els amics. Són massa agradables, els hi agafem massa apreciï.  I aquet a sigut el penúltim dia a Italià.

Segon dia a italia

El dia a començat a les set del matí, mare meva que aviat. Quina fred. Em esmorzat, llet amb cereals.  Per anar cap a la escola em agafat un autobús, on hi havia molta gent. L’autobús anava molt ràpid, quan he pujat a arrencat de cop i casi em caic pel passadís.

Quan hem arribat a prop de l’institut, em anat caminant. Allà estaven tots els companys de la Federica i meus. Al cap de vint minuts, em entrat a l’institut, on ens han posat vídeos i ens han explicat coses. Després em anat a visitar un teatre que fa molts anys que estava construït. Més tard em anat a visitar un museu on hi havia ple de quadres i un noi ens u anava explicant s’ha explicat molt be. Després em dinat, la seva avia ens ha fet lasanya, súper bona. Més tard vam anar a visitar un museu de dinosaures, molt avorrit. Amb la Federica i una seva amiga vam anar a fer un vol per les botigues.

Després vam tornar cap a casa seva per anar mes tard a sopar amb tothom. Em una hora ens vam dutxar i vestir, i amb la seva mare quan vam estar preparades vam anar cap el restaurant. Al restaurant tots junts vam ballar, parlar, menjar,... Un vespre genial.

Primer dia a Italia

Comencem malament el dia, ja me desperto tard. Ràpid esmorzo i marxo cap a l'institut. De l'institut anem amb un autobús fins al aeroport. Quins nervis, no m'agrada molt anar amb avió.

Ja estem a l'aeroport, pugem a l'avió i s'enlaira. És un trajecte una mica estressant ja que tinc unes amigues  per radera que fan enrenou. El viatge amb avió es pot dir que ha anat força bé, apart del mal de orelles, que sempre es tapant. Quan arribem a l'aeroport de Pescarà, agafem un autobús per anar cap a Chieti. Allà anem a la seva escola i quan arribem tenim una molt bona benvinguda. Els italians ens cantant cançons, cantant genial. També ens preparant un pica pica, súper bo. Ens ensenyant tota l'escola, es molt diferent a la nostre. Després vaig cap a casa la Federica, on conec a la seva mare, molt agradable, igual que tota la seva família. Després anem cap a una festa de cumpleanys. Una festa on xarrem, ballem, en general ens u passem molt be.

El dia s'acaba amb una dutxa. Em poso el pijama i cap a dormir, però abans us he agut de explica tot el dia.

ARRIBADA DELS ITALIANS

Quan van arribar les italianes de la Eva, la Mariona i la meva, els meus pares les van anar a buscar, ja que nosaltres estàvem a una competició de ball. Quan van arribar a Fontajau a on compatíem, els vam anar a rebre a la porta.

Ens vam fer una abraçada i dos petons, semblaven tímides. Després de acaba la competició vam anar a la bolera i allà vam veure a tots els italians, eren bastants. Les nostres italianes ens els van presentar es veien que eren bones persones. Més tard vam anar a sopar. Totes ja estaven com mes deixades anar, mes rialleres, xerraven més. Crec que el primer dia va ser genial, vam fer moltes coses amb poques hores. Quan vam arribar a casa, la Federica em va regalar un braçalet, te molt bon gust. També li va regalar una cosa a la meva mare. El primer dia a l’hora de anar a dormir va ser una mica estrany, perquè dormies al costat d’una persona que acabaves de conèixer. Totes les tardes quedàvem amb els amics.

Després de tots aquests dies fantàstics, i diferents, va arribar el dia del comiat. A tothom li vas saber molt de greu, no ens veuríem durant un mes. Ens havíem fet bastant amics uns amb els altres. Quan va arribar la hora que agafessin l’autobús i marxessin, molta gent començava a plorar, abraçades, petons, tristesa,... Jo també vaig plorar, pensar que els tornaríem a veure quatre dies i després mai més, era trist. És una experiència que mai oblidaré.

La descoberta del destí

Obrim la finestra de l’habitació i el paisatge que contemplem és diferent del de cada dia, fins i tot la llum i les olors. Avui i tots aquests dies serien diferents, noves costums, gent desconeguda,... Trobaria a faltar a tot lo meu, però tot això seria una experiència que recordaria tota la vida i encara sem faria massa curta.

Coneixeria tota la família i amics de la Federica. M’agradaria veure tot lo que hi ha Itàlia, hi anar un dia a Roma.

L’institut seria diferent, més gran amb més gent. La llengua per parlar seria diferent, costaria comunicar-nos entra nosaltres.

Quan marxes de Itàlia ho trobaria a faltar, la gent de allà, els paisatges,...

QUÈ ÉS UN INTERCANVI?

Nosaltres farem un intercanvi amb els italians i consisteix en: Els italians vindran primers aquí a Girona, cada italià s’haurà de cada a una casa diferent i haurem de coneix-los i conviure junts. Ells també durant els dies que estiguin aquí hauran de venir a l’institut. I més tard nosaltres farem al mateix però cap a Italià.

Quan nosaltres estiguem a Italià haurem de anar al seu institut i ells quan vinguin al nostre, serà una nova experiència.

Conviure amb gent que no coneixes de res el principi deu costar i a més tas de comunicar amb ells amb una llengua estrangera, l’anglès.